3.1 Escales de transport a l'atmosfera

El problema de la contaminació atmosfèrica es desenvolupa en totes les escales, des de la local a la global. Encara que aquesta divisió no és general, es poden distingir cinc escales espaials diferents en el desenvolupament d'un problema de contaminació atmosfèrica: local, urbana, regional, continental i global. L'escala local inclou fenòmens fins a 50 $km$ de distància, si no es tracta d'una zona urbana. L'escala urbana s'estén fins a aquests 50 $km$, però a zones densament poblades. L'escala regional abasta des de 50 $km$ a 500 $km$. Les escales continentals van des de 500 $km$ fins a milers de quilòmetres. Finalment, l'escala global abasta tota la Terra.

Els problemes de contaminació a escala local es caracteritzen generalment per l'existència d'un o varis grans focus emissors, o un gran número de focus relativament petits. Quan menor sigui l'alçada d'emissió, major pot ésser l'impacte de dita emissió sobre l'entorn local. Per exemple, els automòbils generen les concentracions de contaminants més elevades a prop de les carreteres, i les plantes de tractament d'aigües residuals generen emissions de compostos orgànics volàtils (VOCs) que assoleixen la màxima concentració molt a prop de la pròpia planta, en ésser emesos a nivell del terra.

També grans focus emissors localitzats, que expulsen les seves emissions a l'atmosfera des de xemeneies elevades, poden provocar problemes de contaminació local. Aquests problemes estan condicionats per les condicions meteorològiques.

Existeixen dos tipus de problemes de contaminació atmosfèrica a zones urbanes: l'emissió de contaminants primaris i la formació de contaminants secundaris. Els primers poden ser causats per focus individuals, generalment petits i en gran número (xemeneies, cotxes, ...). Entre els problemes causats pels contaminants secundaris s'ha identificat la formació d'ozó troposfèric per reacció fotoquímica.

A escala regional, podem identificar tres tipus de problemes: el transport dels contaminants urbans a escala regional, l'emissió de contaminants amb velocitats de reacció lentes a l'atmosfera, que generen contaminants secundaris a grans distàncies (per exemple $SO3$), i la pèrdua de visibilitat deguda a les emissions de determinades fumeres de contaminants amb nivells d'emissió significatius.

A Europa, per la seva forma, els problemes de contaminació atmosfèrica es limiten generalment a l'escala regional. Per tant l'escala regional i continental es confonen. Així, la presència de pluja àcida en els països escandinaus, causada per les emissions procedents de la Gran Bretanya i Europa occidental, s'ha considerat com a continental. Per això, en general, es considera escala continental no només la derivada de la distància entre l'emissor i el receptor, sinó també quan existeixen diversos països implicats en el problema.

L'escala global aborda, en general, els problemes que causa la contaminació atmosfèrica a mig-llarg termini, com el canvi climàtic, la reducció de la concentració de ozó estratosfèric o les emissions naturals procedents de volcans (que generen gran quantitat de partícules). Tanmateix, com a excepció, podem esmentar l'accident de la Central Nuclear de Txernòbil, en el que es van detectar nivells anormalment alts de radioactivitat en el Nord-est de l'Oceà Pacífic al poc temps de l'accident. Aquest fet va demostrar l'existència d'un transport a llarga distància a partir d'una emissió puntual.