2.1.5 Tipus d'instruccions

El llenguatge C, com qualsevol altre llenguatge de programació, disposa de paraules reservades, d'identificadors i d'operadors. Les paraules reservades són les que pertanyen al vocabulari propi del llenguatge (for, else, while, ...). Els identificadors poden ser estàndar, que són com les paraules reservades; o no estàndar, que són aquells que crea el programador utilitzant caràcters alfabètics i numèrics.

Els operadors poden ser de tres classes: aritmètics (+,-,*), de relació (<=,>=,=) i lògics (and, or, not).

Les instruccions es poden classificar en:

• Instruccions sense paràmetres: s'utilitzen soles seguides de parèntesi i ``;''. Per exemple, clrscr (); que esborra la pantalla.

• Instruccions amb paràmetres: són instruccions que per la seva execució necessiten dades d'un tipus determinat. Per exemple, printf (); requereix paraules entre cometes, més les variables involucrades.

• Instruccions no executables de forma immediata: no produeixen cap efecte fins que s'envia una instrucció per escriure en pantalla.

Taula 5: Exemple d'un programa senzill