2.2.1 printf()

La funció estàndard de sortida printf serveix per imprimir a la pantalla dades de qualsevol tipus elemental (caràcters, enters, reals, ...) en varis formats (decimal, hexadecimal, punt fix, punt flotant, ...). La forma més simple d'usar printf és

printf("la frase apareix a la pantalla");

També es poden incloure variables a dintre de la cadena indicant amb el signe % on sortirà. Per exemple, l'expressió

printf("el caràcter %c apareix %d vegades en el text",c,nc);

indica que per pantalla ha de sortir la frase esmentada, però substituint (en el lloc on apareixen) els codis %c i %d pel valor de les dues variables c (char) i nc (decimal), les variables s'assignen als codis per ordre d'aparició. Han d'usar-se tants signes % com variables. Les lletres que hi ha després del signe % ens indiquen el tipus de variable de sortida a la pantalla, en aquest cas, %c indica que c s'ha de visualitzar com a caràcter, i %d indica que nc s'ha de fer com a decimal. Els codis més usuals són

• %c - caràcter

• %d - decimal

• %f - real punt fix

• %s - string

• %o - octal

• %e - real punt flotant

• %x - hexadecimal

Al final de la cadena de sortida, també denominada cadena de format, apareixen uns codis de caràcters de format. Aquests codis són necessaris per especificar instruccions que poden provocar problemes a l'edició del programa. Per exemple, si es vol imprimir el signe % i es posa com a tal, el programa interpretarà que el signe és per substituir una variable i no per imprimir el caràcter % directament. Per solucionar aquests problemes existeixen seqüències de escapament. Algunes d'aquestes són

• \n nova línia (Return)
• \r principi línia
• \f nova pàgina
• \v tabulador vertical
• \t tabulador horitzontal
• \b retrocés
• \" cometes
• \\ barra invertida
• \' apòstrof
• \% tant per cent
• \0 codi nul (ASCII 0)
• \xhhhh caràcter ASCII número hexadecimal