Resum

Els models lineals són vàlids en situacions no molt allunyades de l'equilibri. A la pràctica, la major part dels sistemes es troben o bé a l'equilibri o bé en un estat equiparable, en el sentit que els canvis en els paràmetres del sistema es produeixen a un ritme molt més lent que el dels processos que hi tenen lloc.

En canvi, s'hauran de considerar amb moltes prevencions els resultats que es refereixin a estats transitoris, ocasionats per un canvi brusc al sistema.

Per poder treballar amb més comoditat, s'ha establert una representació gràfica que ens permet visualitzar d'una manera més còmoda els mecanismes que modelitzem mitjançant un sistema d'equacions diferencials.

Hem aplicat aquest tipus de modelització a dos casos. En el primer, s'ha estudiat l'acumulació de radionúclid als teixits d'una vaca. Aquest model és fàcilment adaptable a altres organismes atès el seu grau de generalitat.

En el segon model, s'ha modelitzat com la matèria orgànica creada a la base d'una cadena tròfica va passant de formar part d'una espècie a una altra.

En ambdós casos, s'han comentat alguns problemes dels models, que tenen a veure principalment amb la suposició de linealitat. El sistema pot no actuar linealment lluny de l'equilibri o, senzillament, pot no haver-se estudiat mai fora de l'equilibri. Per aquest motiu, cal tenir un coneixement qualitatiu del sistema per poder avaluar la bondat de les nostres prediccions. Per a les cadenes tròfiques, s'ha presentat un model alternatiu.