9 11
Amunt: La sala d'estudis

Relació entre espècies (models continus)



Models continus

Els models continus són:

Competència de Lotka-Volterra

\begin{displaymath}
\frac{dx}{dt} = r_x ( 1 - x - ay ) x
\end{displaymath}


\begin{displaymath}
\frac{dy}{dt} = r_y ( 1 - y - bx ) y
\end{displaymath}

Presa-depredador de Volterra

\begin{displaymath}
\frac{dx}{dt} = r_x ( 1 - x ) x - a x y
\end{displaymath}


\begin{displaymath}
\frac{dy}{dt} = a b x y - d y
\end{displaymath}

Recordem que la versió discreta d'aquests models era


\begin{displaymath}
x_{i+1} = R_x ( 1 - x_i - \alpha y_i ) x_i
\end{displaymath}


\begin{displaymath}
y_{i+1} = R_y ( 1 - y_i - \beta x_i ) y_i
\end{displaymath}


\begin{displaymath}
x_{i+1} = R_x ( 1 - x_i ) x_i - \alpha x_i y_i
\end{displaymath}


\begin{displaymath}
y_{i+1}= \alpha \beta x_i y_i + (1 - \delta) y_i
\end{displaymath}



Equivalència amb els models discrets

No són ben bé equivalents als discrets. No obstant, les següents relacions poden, en certs casos, fer que ho siguin

  1. $r$ és la taxa de creixement, que està relacionada amb el factor de creixement

    \begin{displaymath}
r_i = \frac{\ln(R_i)}{\Delta t}
\end{displaymath}

  2. La normalització $K$ és la capacitat del sistema, relacionada amb $Q$ per

    \begin{displaymath}
Q_i = K_i \left( 1 + \frac{1}{r_i \Delta t} \right) \simeq
K_i \left( 1 + \frac{1}{R_i - 1} \right)
\end{displaymath}

    En el cas presa-depredador, els depredadors utilitzen la mateixa normalització que les preses.
  3. Paràmetres
    1. Competència

      \begin{displaymath}
a = \frac{Q_x}{K_x} \frac{K_y}{Q_y} \alpha
\end{displaymath}


      \begin{displaymath}
b = \frac{Q_y}{K_y} \frac{K_x}{Q_x} \beta
\end{displaymath}

    2. Presa-Depredador

      \begin{displaymath}
a = \frac{K_x}{Q_x}\frac{1}{\Delta t} \alpha
\end{displaymath}


      \begin{displaymath}
b = \beta
\end{displaymath}


      \begin{displaymath}
d = \frac{\delta}{\Delta t}
\end{displaymath}



Equacions diferencials

Dividim el temps en intervals. Les equacions de recurrència ens permeten calcular la població en els instants que separen els intervals.


\begin{displaymath}
\frac{dx}{dt} = f(\mu,x)
\end{displaymath}

Els següents conceptes són importants:

  1. Punts fixos: són els punts en els quals el sistema pot continuar indefinidament.

    \begin{displaymath}
f(\mu,x^*) = 0
\end{displaymath}

  2. Estabilitat: Els punts fixos poden ser estables ($\vert\lambda\vert<1$) o inestables ($\vert\lambda\vert>1$).

    \begin{displaymath}
\lambda = \frac{\partial f(\mu,x^*)}{\partial x}
\end{displaymath}

  3. Bifurcacions: Un petit canvi en el paràmetre $\mu$ pot canviar completament els punts fixos del sistema.
  4. Òrbites: Encara que no hi hagi un punt fix el sistema pot anar recorrent una sèrie de valors una i altra vegada.
  5. Atractor: Aparició del caos. No existeix òrbita però la trajectoria del sistema està restringida a una regió.



Estabilitat en sistemes

Tot el que s'ha dit, també és aplicable a sistemes d'equacions diferencials

\begin{displaymath}
\frac{dx_i}{dt} = f_i(\mu,\vec{x})
\end{displaymath}

Els punts fixos es troben mitjançant un sistema d'equacions algebraiques

\begin{displaymath}
f_i(\mu,\vec{x^*})
\end{displaymath}

Per discutir l'estabilitat del sistema ens cal trobar els valors propis $\lambda_i$ de la matriu jacobiana, avaluada en el punt fix

\begin{displaymath}
J_{ij} = \frac{\partial f_i(\mu,\vec{x^*})}{\partial x_j}
\end{displaymath}

Cal que tots els $\lambda_i$ siguin negatius per a que el punt fix sigui estable. Els valors propis es troben a partir de l'equació característica

\begin{displaymath}
\vert J - \lambda I\vert = 0
\end{displaymath}



Resultats

Figura 1: Evolució en funció del temps
\begin{figure}\leavevmode
\begin{center}
\leavevmode
\hbox{
\epsfxsize =5.0cm
\e...
...eps}}
\leavevmode
\epsfxsize =7.0cm
\epsfbox{carn1.eps}\end{center}
\end{figure}




9 11
Amunt: La sala d'estudis
Taller de simulació medi ambiental
2002-02-12