La funció estàndard de sortida printf serveix per imprimir a la pantalla dades de qualsevol tipus elemental (caràcters, enters, reals, ...) en varis formats (decimal, hexadecimal, punt fix, punt flotant, ...). La forma més simple d'usar printf és
printf("la frase apareix a la pantalla");
També es poden incloure variables a dintre de la cadena indicant amb el signe
% on sortirà. Per exemple, l'expressió
printf("el caràcter %c apareix %d vegades en el text",c,nc);
indica que per pantalla ha de sortir la frase esmentada, però substituint (en
el lloc on apareixen) els codis %c i %d pel valor de les dues
variables c (char) i nc (decimal), les variables s'assignen als
codis per ordre d'aparició. Han d'usar-se tants signes % com variables.
Les lletres que hi ha després del signe % ens indiquen el tipus de
variable de sortida a la pantalla, en aquest cas, %c indica que
c s'ha de visualitzar com a caràcter, i %d indica que nc
s'ha de fer com a decimal. Els codis més usuals són
%c - caràcter
%d - decimal
%f - real punt fix
%s - string
%o - octal
%e - real punt flotant
%x - hexadecimal
Al final de la cadena de sortida, també denominada cadena de format, apareixen
uns codis de caràcters de format. Aquests codis són necessaris per especificar
instruccions que poden provocar problemes a l'edició del programa. Per
exemple, si es vol imprimir el signe % i es posa com a tal, el programa
interpretarà que el signe és per substituir una variable i no per imprimir el
caràcter % directament. Per solucionar aquests problemes existeixen
seqüències de escapament. Algunes d'aquestes són
\n nova línia (Return)
\r principi línia
\f nova pàgina
\v tabulador vertical
\t tabulador horitzontal
\b retrocés
\" cometes
\\ barra invertida
\' apòstrof
\% tant per cent
\0 codi nul (ASCII 0)
\xhhhh caràcter ASCII número hexadecimal