Existeixen mecanismes que permeten reduir o eliminar les emissions de contaminants. Els mètodes emprats depenen de si els contaminants s'emeten en forma de partícules o de si són gasos.
Per a partícules sòlides grans (> 100 micres) s'utilitzen les cambres d'expansió. En aquestes cambres l'aire contaminat s'expandeix, de manera que la seva velocitat es redueix. Això afavoreix que les partícules es dipositin pel seu propi pes.
Si la mida de les partícules es troba entre 100 micres i 5 micres llavors es pot utilitzar un cicló. En aquest giny, el gas entra de manera tangencial en un dipòsit cilíndric. Les partícules es van concentrant a les parets, d'on cauen pel seu pes, mentre que l'aire net surt per una canonada situada a l'eix del cilindre.
Els rentadors de doll intenten imitar el procés que té lloc quan la pluja arrossega els contaminants de l'atmosfera, i són adequats per a partícules entre 5 micres i 1 micra. A més, també són efectius per a gasos solubles en aigua.
Quan les partícules tenen una mida inferior a 1 micra, s'utilitzen filtres. N'hi ha de teixit i d'electrostàtics. En el primer cas es tracta de dispositius que capturen les partícules de l'aire que els travessa. El seu funcionament correcte depèn molt del nombre de partícules que ja hagin estat separades. En el cas dels filtres electrostàtics, les partícules contaminats són arrossegades pel corrent d'ions que es produeix entre dos elèctrodes.
Quan l'estat dels contaminants és gasós s'utilitzen mecanismes basats en l'absorció, l'adsorció, la combustió o la condensació dels gasos contaminants.