1.4.3 Destrucció de la capa d'ozó

A la part superior de l'Estratosfera es troba la capa d'ozó, que actua de filtre de la radiació solar ultraviolada. Si es produeix una reducció de la seva concentració, es provoca un increment de la quantitat de radiació ultraviolada que incideix sobre la Terra.

Aquestes capes superiors de l'atmosfera són contaminades per aeronaus que volen a gran alçada, proves atmosfèriques d'armament nuclear i erupcions volcàniques. Els principals contaminants són els òxids de sofre i altres gasos designats com clorofluorocarbonis (CFCs). Aquests gasos són utilitzats en aerosols, refrigerants en equips d'aire condicionat, pesticides, ... i el seu temps de vida mitja es de 1000 anys.

Quan el diòxid de nitrogen i els CFCs arriben a les altes regions de l'Estratosfera són dissociats per efecte de la llum solar, produint-se òxid de nitrogen i clor lliure. Aquest darrer element destrueix l'ozó.

La reducció de l'ozó a l'estratosfera provoca un increment en la radiació ultraviolada que assola la superfície terrestre. L'increment d'aquesta radiació augmenta els seus efectes naturals. Sense anar més lluny, és considerada un agent cancerigen. En general pot afirmar-se que l'increment percentual del flux ultravioleta és el doble que el percentatge de decreixement de la concentració d'ozó.