1.4.2 Pluja àcida

Els principals gasos productors d'aquest fenomen són el diòxid de sofre ($SO_2$) i els òxids de nitrogen ($NO$ i $NO_2$) que, en contacte amb el vapor d'aigua atmosfèric i en presència de la llum solar, reaccionen per a convertir-se en àcids sulfúric i nítric diluïts. Aquests àcids cauen sobre la superfície terrestre en forma de partícules seques, pluja, neu o boira.

Els efectes biològics de la pluja àcida són amplis. En principi el seu nivell típic d'acidesa és tòxic per a alguns peixos i microorganismes aquàtics i terrestres (líquens i bolets). Aquests organismes són una part essencial de l'ecologia del terra dels boscos. Altres efectes venen com a conseqüència l'acció d'aquests àcids sobre els metalls que hi ha al sòl. És el cas de l'alumini, que un cop dissolt s'incorpora a l'aigua de llacs i rius. A través de plantes i microorganismes entra en la cadena tròfica. Aquest metall és molt tòxic per a algunes plantes i animals. Actualment s'ha detectat que està incorporat a la flora i fauna de zones on freqüentment es produeixen pluges àcides.

Per una altra banda, la pluja àcida també ataca l'estructura metàl·lica dels ponts, edificis i monuments, construïts normalment amb compostos calcaris, produint deteriorament i pèrdua de valor artístic.