Una de les característiques més notables del model logístic és el seu comportament, sorprenentment complex tenint en compte la simplicitat de l'equació de recurrència.
A la Figura 5 es pot veure el diagrama de bifurcacions.
Aquest diagrama serveix per visualitzar les bifurcacions que presenta el
model logístic. L'eix de les representa els valors possibles del
paràmetre
(entre 0 i 4). A l'eix de les
hi representem diversos
valors que assoleix la variable
a instants de temps diferents. La
única condició que compleixen aquests valors és que corresponen a
instants de temps grans. D'aquesta manera, si existeix un punt fix, un
òrbita o un atractor, aquests valors segur que en formaran part.
Observem que entre i
tan sols hi ha un punt fix estable que és
el 0. A
es produeix una bifurcació, ja que entre
i
el
punt fix estable és un altre (
) mentre que
passa a ser
un punt fix inestable. A
es produeix una altra bifurcació. Aquest cop
el punt fix es converteix en una òrbita de dos punts. Més endavant el nombre
de punts de l'òrbita es va doblant, a intervals cada cop més curts. Es pot
demostrar que a partir de
el nombre de punts de l'òrbita és
infinit i que, per tant, tenim un atractor.
Entre i
la major part dels valors de
corresponen a atractors.
No obstant, tenim finestres (veure Fig. 6) que no presenten
aquest comportament i que, de fet,
reprodueixen l'estructura de bifurcacions que hem trobat abans de
.
Aquest fet s'anomena autosimilitud i és un dels trets característics
dels comportaments caòtics
El model logístic, per als valors de que donen lloc a atractors,
presenta caos determinista degut a que dos sistemes que parteixen
d'estats molt similars evolucionen de manera completament diferent. Això
es pot comprovar a la Figura 7, que representa l'evolució de dos
sistemes caracteritzats per
i amb valors inicials molt semblants.
Per a
un sistema es troba
a
mentre que l'altre sistema es troba a
. L'evolució al
llarg de les primeres 20 iteracions és molt semblant. A poc a poc, els
sistemes es van diferenciant. En arribar a l'iteració
l'evolució dels
dos sistemes ja és completament diferent.
Els atractors són fractals. Un fractal és una figura geomètrica tal que la seva dimensió topològica no coincideix amb la dimensió del seu ``contingut''. Per dimensió topològica entenem la dimensió que habitualment associem amb una figura: si es tracta d'un conjunt de punts (com és el cas de l'atractor que estem estudiant) la dimensió topològica és 0, si la figura està formada per línies la dimensió topològica és 1, i així successivament.
Des d'un punt de vista matemàtic hi ha vàries definicions per avaluar
la dimensió del ``contingut'' d'una figura (per exemple, la dimensió
de Hausdorff-Besicovitch) però més val abordar aquest problema des
d'un punt de vista intuïtiu. L'atractor està format pels valors que
va assolint el model logístic i per tant la seva dimensió topològica
és 0. No obstant, la sèrie anirà recobrint densament tots els
valors d'un interval (passarà tan a prop com vulguem de qualsevol
punt de l'interval). De fet, per el model logístic recobreix
tot l'interval
. En aquest sentit, la dimensió de l'atractor
és la d'una línia, és a dir, 1.
Un ``truquet'' per visualitzar millor els atractors és afegir observables ficticis. D'aquesta forma es pot veure millor quina és
la dimensió i l'estructura de l'atractor. Pel que fa al model
logístic, representarem en una gràfica en tres dimensions un cert
nombre de punts. El punt té com a coordenades
, tres valors valors consecutius de la sèrie. Els
observables s'anomenen ficticis perquè estem fent una gràfica
de tres quantitats quan en realitat només en tenim una (el valor
de la sèrie en cada terme). El resultat es pot veure a la
Figura 8.
Taller de simulació medi ambiental