4 Efectes de la fragmentació de l'hàbitat

La fragmentació afecta a les espècies que habiten un ecosistema de diverses formes, però de fet només n'hi ha una que es tingui en compte a la simulació de l'apartat anterior. Es tracta de l'efecte de vores, que és merament geomètric.

Per entendre'l cal seguir la Fig. 9. En ambdues configuracions la probabilitat de que una casella habitada es converteixi en deshabitada és la mateixa. En el cas amb hàbitat no destruït això es veu compensat pel fet que hi ha 8 caselles per colonitzar mentre que en el cas amb hàbitat destruït n'hi ha exactament la meitat.

Figura 9: Efecte de vores

Aquest efecte es dóna en certa mesura en la realitat, però n'hi d'altres tan importants com aquest o més.

Ja hem vist en què consisteix l'estocasticitat demogràfica. Bàsicament, es deguda a la dispersió en el nombre de descendents dels membres d'una espècie. El resultat és una aleatoritat en el nombre de membres que és molt més important per a poblacions petites. Aquestes fluctuacions aleatòries del nombre de membres d'una espècie poden portar a la seva extinció. La fragmentació potencia els efectes de l'estocasticitat demogràfica en reduir la mida de les poblacions.

Un altre efecte important és el de la deriva genètica que es produeix quan un nombre relativament petit de membres d'una espècie queden aïllats. Si un dels membres de l'espècie té, per casualitat, un tret hereditari que sigui rar en poblacions grans, automàticament passa a ser més freqüent en aquest àmbit més reduït. Per aquest motiu, malalties hereditàries molt poc freqüents poden arribar a convertir-se en habituals en poblacions aïllades. El resultat és un afebliment de la població que pot dur, en casos extrems, a la seva desaparició.

Curiositat: La sordera és molt habitual a l'aïllat poble de Taras (Costa Rica). Els registres parroquials demostren que els causants són una parella de fa quatre segles.

La solució en els tres casos és la mateixa: trencar la fragmentació. La forma menys costosa de fer-ho és mitjançant la construcció de corredors biològics. Es tracta de zones amb una superfície relativament petita que connecten zones que altrament estarien aïllades. Els corredors han d'estar protegits per tal que permetin el pas d'éssers vius entre diferents àrees. A la Fig. 10 s'hi pot veure un exemple.

Figura 10: Exemple de protecció amb corredors biològics