El model que hem presentat és suficient per fer una estimació de les concentracions de contaminant a un medi aquàtic, a partir de la intensitat de l'abocament. No obstant presenta algunes limitacions.
En primer lloc, no s'ha tingut en compte les repercusions del contaminant a les propietats del medi. La presència d'un contaminant sovint modifica les propietats físiques, químiques i biològiques del medi d'una manera difícil de quantificar. A l'hora, aquest canvi en les propietats del medi pot afectar la concentració del propi contaminant. En aquest sentit, l'Eq. 1 és una simplicació radical, vàlida en comptades ocasions (radionúclids, substàncies molt estables químicament, concentracions baixes, ...).
Una altra limitació és que parteix de que la concentració de contaminant és homogenea. En un riu, aquesta condició no es raonable a distàncies curtes del punt d'abocament. En un llac sovint es dóna el fenòmen de l'estratificació, on el material dificilment pot passar d'una capa a una altra. Des d'un punt de vista matemàtic caldrà considerar que tenim varis compartiments i modelitzar la tranferència de matèria entre aquests compartiments.
De la mateixa manera, s'ha considerat que els abocaments i els cabals són constants en el temps (homogeneitat temporal). Alguna hipòtesi addicional i una major complexitat de les equacions diferencials ens permetrien anar més enllà en aquest punt.
Finalment, una limitació molt important és que no hem tingut en compte la interacció amb els sediments. Els sediments poden emmagatzemar contaminant i convertir-se en una font d'aquest material un cop s'hagi aturat l'abocament.