En aquesta unitat hem presentat un model senzill de la propagació de contaminants al medi aquàtic. S'han enumerat els principals usos del sistema d'aigües superficials, que resulta ser tan sols una fase, de gran importància, del cicle de l'aigua.
La modificació de les propietats de l'aigua, degut a la introducció d'una substància aliena a la seva composició habitual o a la forta variació en la concentració d'un dels seus components habituals, comporta un efecte en cadena que produeix sovint canvis addicionals -- fins i tot pel que fa a la pròpia substància que ha originat el canvi --. Per aquest motiu les consideracions sobre la concentració d'una certa substància sense tenir en compte el medi en el seu conjunt s'han de fer amb precaució.
Els radionúclids són un tipus de contaminant que ens ofereixen la oportunitat de treballar amb models senzills. No afecten de manera visible les propietats del medi i la seva velocitat de descomposició es independent dels factors ambientals.
El model que s'ha presentat té en compte els efectes més importants. Es pot millorar modelitzant de manera més acurada el moviment del contaminant entre les diferents zones del medi aquàtic i entre el medi aquàtic i les zones adjacents (sediments i riberes). També s'hauria d'extendre pel cas en que els abocaments i els cabals no són constants. Incloure la modificació de les propietats del medi degudes a la presència del contaminant implica un grau de dificultat molt superior.