Fins ara hem utilitzat models on les probabilitats de neixement i de defunció eren independents del nombre d'individus de l'espècie. Aquesta suposició pot tenir sentit en dos casos. És gairebé certa en aquells casos en que l'abundància d'espai i d'aliments fa que no hi hagi factors que limitin l'expansió de l'espècie. També es pot considerar útil quan la dependència en el nombre de membres no és tan important com altres factors, com ara les condicions externes o, fins i tot, les fluctuacions aleatòries del nombre de neixements i de defuncions.
En la major part del casos, però, és més lògic suposar que la natalitat disminueix a mida que augmenta el nombre de membres d'una espècie i que, en conseqüència, l'espai i els aliments disponibles són més limitats. Pels mateixos motius, podem esperar que la mortalitat esdevingui més elevada a mida que el nombre de membres de l'espècie augmenti.
És d'esperar que si apliquem aquestes idees aconseguirem models més realistes. En concret, no caldrà recorrer a factors externs per obtenir comportaments qualitativament correctes.