Una funció es defineix com una sèrie d'instruccions d'un programa que s'executen cada cop que es crida a funció. La funció s'ha de declarar abans de cridar-la i abans de la funció principal main(). Tanmateix, el seu cos principal pot situar-se a continuació de la declaració de la funció o després de les instruccions de la funció principal main().
Per definir-la, primer cal escriure el tipus de valor que retorna aquella funció, el nom de la funció, i la llista dels paràmetres entre parèntesi, especificant el tipus i el nom de cada paràmetre. Si aquests paràmetres són del tipus array, es posen els claudàtors sense número d'elements. Aquest número serà el de l'array que es passi per paràmetre quan es cridi la funció.
Si es posa el tipus void és per indicar que la funció no retorna cap dada després de la seva execució. Si tampoc té paràmetres, és obligatori per C++ posar void dins del parèntesi de paràmetres. Per exemple: void funció (void). Si es treballa en C i no s'especifica res, s'identifica com funció tipus int (enter).
Hi ha dues opcions per a la sintaxi d'una funció, que es poden veure a les taules 16 i 17.
