Quan parlem de reutilització de l'aigua no ens referim a la reutilització incidental, que és un fet que s'ha produït sempre, sinó a la planificació de cicles d'utilització de l'aigua en què s'utilitzi el mateix líquid després de passar per una fase anomenada regeneració. Si l'aigua regenerada és utilitzada pels mateixos usuaris que abans, llavors el procés s'anomena reciclatge.
Per poder planificar amb èxit una regeneració és necessari resoldre les qüestions següents:
Aquestes qüestions, especialment la primera, no són trivials, perquè sempre és difícil establir una relació causal entre la qualitat de l'aigua i els efectes sobre la salut i el medi ambient. Malgrat això, avui disposem de prou experiència per fer un ús segur de les aigües residuals. De fet, la seva reutilització és un component essencial de la gestió integral dels recursos hidràulics.
Uns altres problemes que cal solucionar, de tipus més pràctic, són el transport de la planta de regeneració fins al lloc d'utilització, la seva regulació --de manera que el cabal pugui satisfer la demanda-- i la definició d'unes normes d'utilització que en minimitzin els riscos.
Els actuals processos de regeneració poden aconseguir un producte amb una qualitat comparable a la de l'aigua potable. Els beneficis de la regeneració de l'aigua van més enllà del tradicional objectiu de lluitar contra la contaminació. La regeneració és un recurs que obre possibilitats noves dins d'una gestió integral dels recursos.