El fenomen de la globalització consisteix en el fet que les variacions o alteracions en els sistemes naturals o socials no poden ser localitzades, sinó que afecten el conjunt de la Terra, de la societat i dels individus. La globalització només es pot entendre com una conseqüència recent de la tecnologia actual.
La demografia, el clima, la urbanització, la utilització dels recursos, la generació dels residus, són temes que només recentment s'han considerat conjuntament. La magnitud del canvi global fa que tot depengui de quasi tot, d'una manera complexa i poc previsible.
Sempre hi ha hagut una relació entre les accions humanes i el medi natural, però només a la darrera meitat d'aquest segle hem tingut la capacitat de modificar el medi natural a escala global. També s'ha globalitzat l'activitat econòmica, i sovint no es poden localitzar els processos productius.
El resultat és que les actuacions que es porten a terme a qualsevol lloc del món afecta tota la resta, i això és vàlid tant en l'àmbit social com en el del medi natural. En conseqüència, tot el que determina realment la vida de les persones (la informació, l'economia, el poder...) s'organitza cada cop de manera menys controlada i més lluny de la ciutadania.
El desenvolupament de les tecnologies de la informació i del transport és un factor determinant del canvi global, però també ho són els canvis radicals en els sistemes de producció, que han permès un augment del comerç a llargues distàncies i una descolonització dels processos productius. Els resultats d'això són els canvis profunds en l'organització del treball i en la societat en general.
En el primer món, no tan sols disminueix el nombre de treballadors del sector primari, sinó també el del secundari, que fins fa poc era el que fonamentava el desenvolupament d'aquests països. De fet, el sector secundari i el sector terciari tendeixen a acostar-se. La indústria cada cop més mira de produir solucions completes, i no tan sols béns, mentre que el sector terciari ofereix paquets de serveis per a tot tipus d'usuaris i inunda el mercat de serveis superflus.
El pas de la gent del camp cap a la indústria que es va produir a començaments de segle, a causa de l'augment de la producció per agricultor, es torna a produir avui en dia de la indústria cap als serveis, pel mateix motiu. La globalització té els seus propis límits en el camp socioeconòmic. El creixement econòmic sense creació de llocs de treball és un fenomen nou que mostra les limitacions de la globalització. Efectivament, un dels problemes lligats a la globalització és que hi ha uns costos associats a cada transacció que no es comptabilitzen (externalització dels costos). Si es tinguessin en compte aquests costos, molts dels intercanvis que actualment es porten a terme no serien rendibles. Per exemple, caldria afegir els costos associats que deriven dels accidents de vehicles, de pèrdua d'espais naturals, de manca d'amortització dels recursos no renovables, de pèrdua de llocs de treball, de mala distribució dels ingressos. Tots aquests factors tenen un impacte clar en el benestar de la població, però no es tenen en compte quan, per exemple, es tanca una factoria per traslladar la producció a un altre país.
Malgrat que aquests costos no es comptabilitzin, els seus efectes no es poden defugir i, a la llarga, suposaran un límit socioeconòmic a la globalització.