previous next up 10 12
Proper: 7.2 Gestió dels residus Amunt: 7. Els residus Previ: 7. Els residus

7.1 Conceptes bàsics

Actualment hi ha una preocupació social per protegir el medi ambient que ha dut a l'elaboració de polítiques ambientals basades en els principis de desenvolupament sostenible i de gestió integrada de la contaminació. Per poder dur a terme aquestes polítiques és necessari establir un marc legal que determini qui ha de gestionar i tractar els residus i qui ha d'assumir els costos d'aquestes operacions.

S'entén per residu qualsevol substància o objecte de què el seu posseïdor es desprengui. Legalment es diferencia entre posseïdor i gestor segons si té l'autorització de la Junta de Residus per portar a terme la gestió dels residus. En ambdós casos, es pot tractar tant d'una persona física com d'una persona jurídica. El productor, que no ha de ser necessàriament cap dels dos anteriors, és qui produeix els residus o qui els transforma en altres residus de composició diferent.

Una part important de la gestió dels residus és el seu tractament, que consisteix en el conjunt d'operacions encaminades a l'aprofitament dels recursos que contenen i a dipositar la part que no és aprofitable d'una forma segura. A més, la gestió dels residus inclou la recollida, el transport, l'emmagatzematge i la comercialització.

La gestió és diferent segons el tipus de residu. Podem classificar els residus en:

  1. Municipals: són gairebé tots els residus domèstics i de comerços, oficines i altres serveis que tinguin una composició semblant.
  2. Especials: són els sòlids i líquids que sobren després d'un procés industrial.
  3. Radioactius: són materials per als quals no està previst cap ús i que tenen una activitat radioactiva per sobre del límit fixat per la llei.

Cal mencionar explícitament dos tipus de residus: la runa i els residus sanitaris.

La runa és el conjunt de residus generats en el sector de la construcció. A Catalunya es produeixen 2.000 tones de runa, que sovint s'aboquen de manera incontrolada. Encara que una part es pot valoritzar, sempre hi ha una fracció considerable que cal dipositar en el sòl.

Per la seva banda, els residus sanitaris tenen una classificació pròpia. Els de tipus I equivalen als residus municipals. Els residus de tipus II no són perillosos per a la salut pública. En canvi, els residus de tipus III sí que ho són, i requereixen una gestió especial fora del centre. Finalment, els de tipus IV són els que tenen una normativa singular per a cada residu. Pertanyen a aquest tipus els medicaments caducats, els residus radioactius, els citostàtics...).


previous next up 10 12
Proper: 7.2 Gestió dels residus Amunt: 7. Els residus Previ: 7. Els residus
Taller de simulació medi ambiental
2002-02-12