L'augment de la població i, sobretot, dels nivells de consum fa que actualment sigui necessari gestionar adequadament els residus. Per la magnitud que han assolit, ja no és possible que la natura assimili els residus sense problemes sanitaris o ambientals.
En un principi, es van adoptar només mesures correctores dels efectes que produïen els residus. Només recentment s'ha passat a una gestió basada en la prevenció que, a la vegada, es fonamenta en la valorització dels residus. Els residus no han de considerar-se sense valor, sinó com a materials que es poden aprofitar després d'un procés adient.
Amb aquesta idea, el V Programa d'acció europeu per al desenvolupament sostenible suggereix la jerarquia d'actuacions següent:
Sempre que sigui possible, és més rendible la valorització material dels residus que la valorització energètica, ja que en el primer cas no tan sols estalviem energia, sinó també matèries primeres. En qualsevol cas, és preferible utilitzar tecnologies netes, així com la reutilització dels residus en el mateix lloc on es produeixen. Si només és possible eliminar els residus, s'ha d'intentar combinar-ho amb l'aprofitament energètic i reduir al mínim el material que s'ha de portar als abocadors. En aquest cas, caldrà aplicar accions reparadores per a la rehabilitació dels emplaçaments contaminats.
A Catalunya la llei propicia una política de gestió dels residus basada en la col·laboració dels productors i els gestors de residus, però amb un règim sancionador per poder garantir el compliment de les prescripcions legals.