Sota la denominació de residus sòlids urbans (RSU) s'agrupen materials heterogenis que tenen en comú el fet d'haver estat generats pel consum domèstic o bé per un tipus de consum equivalent a les indústries o als comerços (taula 7.1).
| Recollida urbana | 63.987.650 kg |
| Recollida selectiva de vidre | 1.217.346 kg |
| Recollida selectiva de paper i cartró | 1.140.420 kg |
| Recollida selectiva de llaunes | 1.940 kg |
| Recollida selectiva de piles | 6.802 g |
| Recollida selectiva de mobles | 410.820 kg |
| Total de recollida | 66.764.978 kg |
| Deixalleria municipal | 1.389.136 kg |
| TOTAL | 68.154.114 kg |
Els municipis són els encarregats de la recollida i el transport. Una fracció d'aquests residus es pot reutilitzar (envasos), una altra es pot reciclar (vidre, paper, cartró, plàstic) i una altra es pot fer servir per generar adob i biogàs (matèria orgànica). La problemàtica que generen aquests residus obliga a legislar per reduir-los (per exemple, mitjançant normes sobre envasos) i per separar-ne les fraccions. A la pràctica, aquesta darrera mesura és necessària per poder reduir, reutilitzar i reciclar els residus d'una manera efectiva.
A Catalunya, cada habitant genera uns 400 kg/any de residus sòlids urbans. Quan s'implanti la recollida selectiva en origen, uns 200 kg/any --que corresponen a matèria orgànica-- s'hauran de recollir per separat. Dels altres 200 kg/any, una bona part es poden valoritzar: 42 kg/any de vidre, 65 kg/any de paper i 38 kg/any de plàstics. Per tant, cada habitant generarà 55 kg/any de residus sòlids urbans per abocar o, en altres paraules, només caldrà abocar el 13,75% dels residus urbans generats.
Pel que fa al tractament d'aquests residus, hi ha diverses alternatives (taula 7.2). El mètode més tradicional és abocar-los d'una manera més o menys controlada. Aquest sistema s'ha millorat per poder atendre les necessitats del nuclis grans. Per una banda, als abocadors de densitat baixa (sanitary-landfill) la brossa s'estén en capes gruixudes que es compacten diàriament. En els d'alta densitat, les capes són més primes (uns 25 cm) i es trituren amb maquinària adient fins a assolir densitats de l'ordre d'una tona per metre cúbic.
| Abocador | Compostatge | Tractament anaerobi | Incineració | |
| Avantatges | Recuperació de zones degradades. Cost econòmic. | Recuperació de materials. Adobs orgànics. | Recuperació de materials. Recuperació d'energia. Adobs orgànics. | Disminució del volum de brossa. Ubicació en polígons. |
| Desavantatges | Dificultat per trobar terrenys. Manca de terra de cobertura. Possible contaminació d'aigües. | Possibles pudors. Dificultat de venda dels productes. | Cost elevat. Control exhaustiu del procés. | Possible contaminació atmosfèrica. Cost elevat. |
A les plantes de compostatge es poden obtenir materials recuperats a partir de la brossa. Poden ser plantes manuals o automàtiques, segons com s'extreguin els diferents productes per reciclar. A més, la matèria orgànica es fermenta per obtenir-ne adobs per al conreu. Aquesta fermentació pot ser natural o accelerada (si es força l'airejament de la matèria que fermenta). En el primer cas la fermentació pot durar uns tres mesos, mentre que en el segon es pot aconseguir un grau semblant de fermentació en unes hores.
Una alternativa és la utilització de processos anaerobis. En aquest cas no és necessari airejar la matèria orgànica i, a més, s'obté biogàs per a la combustió.
Finalment, es poden tractar els residus sòlids urbans en plantes incineradores. Són molt semblants a les centrals tèrmiques, amb la diferència que el combustible emprat és la brossa domèstica. S'hi pot obtenir energia tèrmica i, a partir d'aquesta, energia elèctrica.