El sistema de gestiķ mediambiental d'una empresa és una part del sistema de gestiķ que determina la política ambiental de l'empresa i la porta a terme. Amb aquesta finalitat, ha d'establir una estructura organitzativa, donar responsabilitats, implantar uns procediments i uns processos i assignar els recursos necessaris.
Histōricament, la necessitat de compatibilitzar aspectes empresarials amb la problemātica mediambiental va sorgir a la Conferčncia de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient Humā (Estocolm, 1972). Llavors va sorgir la idea de desenvolupament sostenible, introduīda per l'informe Brundtland.
Des de la meitat dels anys vuitanta, la indústria als paīsos occidentals estā adoptant sistemes de gestiķ mediambiental sobre la base de sistemes voluntaris. D'aquesta manera es vol millorar la imatge corporativa, reduir els costos, incrementar la competitivitat i evitar que els governs hagin d'adoptar noves disposicions legislatives.
Una de les primeres normes és la British Standard 7750 (B57750), elaborada per la British Standards Institution el 1992 i publicada el 1994. Aquesta norma ha inspirat la majoria de les que s'han redactat després.
El context d'aquestes normes hi ha, a la Uniķ Europea, el reglament 1836/93, pel qual s'estableix un sistema voluntari de gestiķ i auditoria mediambiental, el Sistema Comunitari d'Ecogestiķ i Ecoauditoria (EMAS). La norma espanyola UNE 77/801, publicada el 1994, sobre requisits dels sistemes de gestiķ mediambiental, reuneix els requisits que exigeix el reglament i estā reconeguda com a norma nacional.
En el futur, la Uniķ Europea adoptarā les normes ISO 14000 de la International Standards Organization, amb algunes modificacions per tal de fer-les compatibles amb el reglament EMAS.