Proper: 2.2 La qualitat de Amunt: 2. El sistema de Previ: 2. El sistema de

2.1 El cicle hidrològic

Les aigües superficials són tan sols una component del cicle hidrològic (fig. 2.1). Al llarg d'aquest cicle, l'aigua cau en forma de precipitació i s'obre pas cap al mar per escorrentia. Pel camí se'n perd una part per evaporació i per transpiració de la vegetació, que retorna a l'atmosfera, i una altra part per infiltració, que passa a formar part de les aigües subterrànies. Aquestes aigües poden tornar a la superfície o bé poden desembocar al mar. En qualsevol cas, l'evaporació de l'aigua de mar tanca el cicle.

  

Figura 2.1: El cicle hidrològic.

Les aigües superficials són, doncs, el resultat del balanç entre la precipitació i les pèrdues per evaporació, precipitació, escorrentia i infiltració. De fet, la fracció d'aigua que es troba en forma d'aigua dolça és molt petita. En total, l'aigua dels rius, els llacs i els aqüífers és només el 0,7% de l'aigua del planeta.

Es tracta, però, d'una part especialment important del cicle hidrològic, perquè hi tenen lloc importants processos químics, físics i biològics, com ara:

• síntesi de matèria orgànica,
• flux de nutrients,
• descomposició, mineralització i transport de matèria orgànica,
• regulació tèrmica,
• processos geològics de meteorització, transport i sedimentació,
• aportació de líquid als éssers vius.

A l'Estat espanyol, la precipitació mitjana anual és de 670 $l/m^2$. Això fa un volum de 340.000 $hm^3$ anuals. Una bona part, 226.000 $hm^3$, retornen a l'atmosfera per evaporació i transpiració, de manera que el volum d'escorrentia queda en 114.000 $hm^3$. D'aquests darrers, uns 20.000 $hm^3$ s'infiltren al terreny i passen a ser aigües subterrànies.

Si dividim el volum d'escorrentia entre el nombre d'habitants, obtenim la disponibilitat màxima d'aigua, que és de 3.000 $m^3$ per habitant i any. Aquest nombre és lleugerament superior a la mitjana europea: 2.500 $m^3$ per habitant i any. La gran variabilitat de les precipitacions tant en l'espai com en el temps fa, però, que aquesta xifra sigui enganyosa. No es poden comparar els 1.500 $l/m^2$ anuals de precipitació de Galícia amb els 380 de la conca del Segura. D'altra banda, a la costa mediterrània poden caure 200 $l/m^2$ en un dia i després haver-hi mesos sense cap més precipitació. Finalment, no són estranys els anys de sequera, en què l'escorrentia pot arribar a ser un terç del valor mitjà. Tot això fa que, a la pràctica, la disponibilitat d'aigua sigui més petita que en altres països europeus.

Un problema addicional és que la topografia només permet regular de manera natural un 8% de l'escorrentia, mentre que en altres països aquesta capacitat arriba al 40%. Actualment es disposa d'una capacitat de regulació d'aquest ordre gràcies a la utilització dels embassaments i a l'explotació de les aigües subterrànies.

Proper: 2.2 La qualitat de Amunt: 2. El sistema de Previ: 2. El sistema de