L'objectiu de la gestió de l'aigua és millorar la quantitat i la qualitat de l'aigua disponible. Les vies per aconseguir-ho són:
L'efectivitat d'aquestes mesures varia segons el cas. Per exemple, és factible depurar els abocaments puntuals, però un cop aconseguit això són les aportacions difuses les que determinen la qualitat de les aigües. La depuració acostuma a ser molt més aplicable que la prevenció, en aquest darrer cas.
Com a referència, hi ha diverses directives comunitàries que fixen la qualitat mínima de les aigües. Actualment està en preparació el Pla hidrològic espanyol, que fixa usos, legislació, infraestructures i mesures financeres. En general, s'ha de preveure el desenvolupament temporal de la disponibilitat i dels usos de l'aigua per poder fer una planificació hidrològica.
Els mitjans tècnics actuals permeten usar tecnologies innovadores per gestionar la qualitat de les aigües superficials. Els sistemes de telegestió destaquen especialment per la facilitat que tenen d'adquirir dades des de llocs allunyats. Aquesta anticipació possibilita la gestió en temps real de les aigües superficials. Això és molt important quan les infraestructures urbanes d'aigua han de coexistir amb altres serveis i quan la creació de noves infraestructures per tota la conca és mal rebuda per la població. En aquests casos, es pot fer servir la gestió en temps real per optimitzar les infraestructures que ja existeixen.
En els països desenvolupats hi ha la tendència que siguin els mateixos usuaris els qui es facin càrrec dels costos. Els usuaris amb comptador ho fan mitjançant la tarifa de l'aigua, mentre que les empreses amb subministrament propi han de pagar un cànon de sanejament. Per construir infraestructures es paga un altre cànon. D'aquesta manera es pot assegurar el finançament i el manteniment de les infrastructures necessàries.
Sovint les polítiques de desenvolupament s'han basat en la construcció d'embassaments, amb un fort impacte local. Un altre problema dels països en vies de desenvolupament és el proveïment d'aigua a la població, que en molts casos ha de recórrer quilòmetres per obtenir aigua en unes condicions microbiològiques deficients. Per solucionar aquesta situació no tan sols cal instal·lar aixetes, sinó també xarxes senceres de clavegueram.