Algunes de les funcions més importants del sòl són les següents:
Les plantes tenen la capacitat d'absorbir aigua del sòl encara que es trobi en forma d'humitat. Això es deu al procés de transpiració que té lloc a les fulles. Els estomes són unes cavitats microscòpiques de les fulles que es poden obrir o tancar. Quan s'obren, l'aigua que entra en contacte amb l'aire s'evapora. El buit parcial que es crea fa que s'absorbeixi humitat per les arrels i que pugui arribar fins a les fulles.
Segons l'estat en què es trobi l'aigua, sempre podem distingir dues zones al sòl. La zona no saturada és la més propera a la superfície i l'aigua s'hi troba en forma d'humitat. A partir d'una certa fondària, comença la zona saturada, on l'aigua ja no coexisteix amb l'aire i ocupa tot l'espai que queda entre les partícules sòlides. La línia que separa aquestes dues capes és el nivell freàtic, i la pressió a la qual s'hi troba l'aigua és l'atmosfèrica. Per sota del nivell freàtic la pressió de l'aigua augmenta segons les lleis de la hidrostàtica.
La capa superior de la zona no saturada, que va des de la superfície fins a la profunditat de les arrels de les plantes, s'anomena sòl edàfic i és la capa més activa des dels punts de vista químic i biològic.
L'aigua subterrània ha de passar per la zona no saturada abans d'arribar a la zona saturada. L'aigua que entra per la superfície desplaça cap a baix tota l'aigua que hi ha a la zona no saturada i fa entrar a la zona saturada l'aigua que es troba just per sobre del nivell freàtic. Aquest procés s'anomena flux de pistó i el seu temps de trànsit pot arribar a ser molt llarg (fins i tot de milers d'anys).
El sòl està format per capes que es caracteritzen, sobretot, pel fet de tenir permeabilitats diferents (fig. 3.1). Les capes dels materials com l'argila són importants perquè l'aigua no pot travessar-les. Sovint s'hi poden trobar aqüífers si l'aigua queda atrapada entre dues capes impermeables.
