Les aigües subterrànies són importants per diversos motius. Constitueixen una reserva d'aigua dolça que de manera natural regula el cabal dels rius i la humitat del sòl a les riberes. A la costa, limita la penetració de l'aigua marina i permet l'existència d'aiguamolls i de zones amb arbres a les depressions litorals. Des del punt de vista de la geologia, les aigües subterrànies són les responsables de diversos processos geodinàmics.
A qualsevol punt sempre trobarem aigua subterrània en una fondària més gran o més petita. A vegades, però, aquesta aigua pot ser difícil d'extreure, sobretot si el sòl és poc permeable. Les produccions típiques d'un pou molt bo poden ser de 100 l/s. Els pous de menys rendiment donen uns 0,1 l/s. Els costos d'excavar un pou depenen de la seva fondària i s'estimen en aproximadament 20.000 PTA per cada metre de profunditat.
L'aigua de pou és d'una qualitat constant i, generalment, bona. Aquesta aigua es pot destinar tant al proveïment humà com a altres activitats, com ara el regadiu, la indústria o la ramaderia.
Com a font de proveïment, les aigües subterrànies tenen un bon nombre d'avantatges. Sovint és possible fer pous a prop del lloc on l'aigua es necessita. La captació és fàcil i es pot adaptar a la demanda. L'aigua no sol tenir problemes microbiològics i les reserves acostumen a ser suficients per compensar la menor recàrrega en èpoques seques i per resoldre situacions d'emergència i de gran consum.
L'inconvenient principal de l'explotació de les aigües subterrànies és la gran vulnerabilitat dels aqüífers. Per protegir els aqüífers s'han de limitar les activitats a les zones de recàrrega del pou o als seus voltants, s'ha de fer un seguiment de la qualitat de l'aigua i cal saber a quines zones els abocaments es podrien filtrar fins a l'aqüífer per no fer-n'hi.
Entre les accions que poden fer impacte en els aqüífers hi ha les obstruccions (fig. 3.2). A una banda de l'obstrucció el nivell freàtic puja, inunda els baixos dels locals i fa tolls a la superfície. A més, com que l'aigua sempre porta un certa quantitat de sals, hi haurà una salinització del sòl per evaporació. A l'altra banda de l'obstrucció el nivell freàtic baixa i alguns pous es poden quedar secs.
Els drenatges (fig. 3.3) fan abaixar el nivell freàtic i comporten tota una sèrie de conseqüències: assecament de les zones humides, les fonts, els pous i les plantes i salinització dels pous si s'ha fet el drenatge a prop del mar.
Les carreteres també afecten els aqüífers (fig. 3.4). Les grans superfícies asfaltades fan que hi hagi una reducció de la recàrrega d'aigua. A sota de l'asfalt es genera un ambient reductor que dissol els metalls. A més, sempre es produeixen abocaments de benzina, oli, cautxú...Alguns d'aquests materials són molt tòxics si l'aigua que han contaminat es clora posteriorment.
L'aportació d'aigua addicional dels regadius és contraproduent (fig. 3.5). Ja hem vist quins són els efectes de l'elevació del nivell freàtic. Un altre problema és que l'aigua que es filtra a l'aqüífer és d'una qualitat diferent de l'original. Pot ser més salina i, fins i tot, estar contaminada amb plaguicides o altres substàncies.
Deixant de banda els efectes produïts per accions que no tenen res a veure amb l'explotació dels aqüífers, aquesta sempre produeix uns impactes que són més palesos com més intensa sigui. L'explotació (fig. 3.6) fa baixar el nivell dels aqüífers i, a prop del mar, fa que la interfície entre l'aigua dolça i la salada avanci cap a l'interior. Alguns pous es poden assecar i altres se salinitzen. Això fa que l'extracció esdevingui progressivament més cara. Les zones humides desapareixen. També es produeix una davallada progressiva del cabal dels brolladors i els rius.
Aquests efectes és poden preveure i valorar, tot i que sovint els beneficis de l'explotació de l'aigua subterrània són molt superiors als costos de les correccions i les reparacions mediambientals i socials. Tanmateix, sempre hi ha un límit per sobre del qual els problemes hidràulics --de qualitat--, els econòmics i els ecològics són excessius. Llavors es parla de sobreexplotació de l'aqüífer, encara que aquest terme no és fàcil de definir, ja que una sola pertorbació pot provocar modificacions dels cabals i de la qualitat de l'aigua durant anys, abans que es torni a un nou equilibri. Si a més es té en compte que hi concorren nombrosos interessos, és fàcil adonar-se que la gestió de les aigües subterrànies no és una tasca senzilla.
