previous next up 10 12
Proper: 3.3 La contaminació del Amunt: 3. El sòl i Previ: 3.1 El sòl

3.2 Les aigües subterrànies

Les aigües subterrànies són importants per diversos motius. Constitueixen una reserva d'aigua dolça que de manera natural regula el cabal dels rius i la humitat del sòl a les riberes. A la costa, limita la penetració de l'aigua marina i permet l'existència d'aiguamolls i de zones amb arbres a les depressions litorals. Des del punt de vista de la geologia, les aigües subterrànies són les responsables de diversos processos geodinàmics.

A qualsevol punt sempre trobarem aigua subterrània en una fondària més gran o més petita. A vegades, però, aquesta aigua pot ser difícil d'extreure, sobretot si el sòl és poc permeable. Les produccions típiques d'un pou molt bo poden ser de 100 l/s. Els pous de menys rendiment donen uns 0,1 l/s. Els costos d'excavar un pou depenen de la seva fondària i s'estimen en aproximadament 20.000 PTA per cada metre de profunditat.

L'aigua de pou és d'una qualitat constant i, generalment, bona. Aquesta aigua es pot destinar tant al proveïment humà com a altres activitats, com ara el regadiu, la indústria o la ramaderia.

Com a font de proveïment, les aigües subterrànies tenen un bon nombre d'avantatges. Sovint és possible fer pous a prop del lloc on l'aigua es necessita. La captació és fàcil i es pot adaptar a la demanda. L'aigua no sol tenir problemes microbiològics i les reserves acostumen a ser suficients per compensar la menor recàrrega en èpoques seques i per resoldre situacions d'emergència i de gran consum.

L'inconvenient principal de l'explotació de les aigües subterrànies és la gran vulnerabilitat dels aqüífers. Per protegir els aqüífers s'han de limitar les activitats a les zones de recàrrega del pou o als seus voltants, s'ha de fer un seguiment de la qualitat de l'aigua i cal saber a quines zones els abocaments es podrien filtrar fins a l'aqüífer per no fer-n'hi.

Entre les accions que poden fer impacte en els aqüífers hi ha les obstruccions (fig. 3.2). A una banda de l'obstrucció el nivell freàtic puja, inunda els baixos dels locals i fa tolls a la superfície. A més, com que l'aigua sempre porta un certa quantitat de sals, hi haurà una salinització del sòl per evaporació. A l'altra banda de l'obstrucció el nivell freàtic baixa i alguns pous es poden quedar secs.

  
Figura 3.2: Impacte de les obres públiques: les obstruccions.
\begin{figure}\begin{center}
\leavevmode
\epsfxsize =10cm
\epsfbox{fig32.eps}\end{center}\end{figure}

Els drenatges (fig. 3.3) fan abaixar el nivell freàtic i comporten tota una sèrie de conseqüències: assecament de les zones humides, les fonts, els pous i les plantes i salinització dels pous si s'ha fet el drenatge a prop del mar.

Les carreteres també afecten els aqüífers (fig. 3.4). Les grans superfícies asfaltades fan que hi hagi una reducció de la recàrrega d'aigua. A sota de l'asfalt es genera un ambient reductor que dissol els metalls. A més, sempre es produeixen abocaments de benzina, oli, cautxú...Alguns d'aquests materials són molt tòxics si l'aigua que han contaminat es clora posteriorment.

  
Figura 3.3: Impacte de les obres públiques: els drenatges.
\begin{figure}\begin{center}
\leavevmode
\epsfxsize =12cm
\epsfbox{fig33.eps}\end{center}\end{figure}

  
Figura 3.4: Impacte de les obres públiques: les carreteres.
\begin{figure}\begin{center}
\leavevmode
\epsfxsize =10cm
\epsfbox{fig34.eps}\end{center}\end{figure}

L'aportació d'aigua addicional dels regadius és contraproduent (fig. 3.5). Ja hem vist quins són els efectes de l'elevació del nivell freàtic. Un altre problema és que l'aigua que es filtra a l'aqüífer és d'una qualitat diferent de l'original. Pot ser més salina i, fins i tot, estar contaminada amb plaguicides o altres substàncies.

  
Figura 3.5: Impacte de les explotacions: els regadius.
\begin{figure}\begin{center}
\leavevmode
\epsfxsize =10cm
\epsfbox{fig35.eps}\end{center}\end{figure}

Deixant de banda els efectes produïts per accions que no tenen res a veure amb l'explotació dels aqüífers, aquesta sempre produeix uns impactes que són més palesos com més intensa sigui. L'explotació (fig. 3.6) fa baixar el nivell dels aqüífers i, a prop del mar, fa que la interfície entre l'aigua dolça i la salada avanci cap a l'interior. Alguns pous es poden assecar i altres se salinitzen. Això fa que l'extracció esdevingui progressivament més cara. Les zones humides desapareixen. També es produeix una davallada progressiva del cabal dels brolladors i els rius.

  
Figura 3.6: Impacte de les explotacions: els pous.
\begin{figure}\begin{center}
\leavevmode
\epsfxsize =10cm
\epsfbox{fig36.eps}\end{center}\end{figure}

Aquests efectes és poden preveure i valorar, tot i que sovint els beneficis de l'explotació de l'aigua subterrània són molt superiors als costos de les correccions i les reparacions mediambientals i socials. Tanmateix, sempre hi ha un límit per sobre del qual els problemes hidràulics --de qualitat--, els econòmics i els ecològics són excessius. Llavors es parla de sobreexplotació de l'aqüífer, encara que aquest terme no és fàcil de definir, ja que una sola pertorbació pot provocar modificacions dels cabals i de la qualitat de l'aigua durant anys, abans que es torni a un nou equilibri. Si a més es té en compte que hi concorren nombrosos interessos, és fàcil adonar-se que la gestió de les aigües subterrànies no és una tasca senzilla.


previous next up 10 12
Proper: 3.3 La contaminació del Amunt: 3. El sòl i Previ: 3.1 El sòl
Taller de simulació medi ambiental
2002-02-12