La contaminació pot ser tant d'origen natural com antropogènic. En aquest darrer cas, sol estar associada amb l'aportació de substàncies (normalment contingudes en un flux d'aigua) o energia.
La composició de l'aigua varia en el mateix instant en que es precipita en forma de pluja. El diòxid de carboni es dissol a l'aigua de pluja i li dóna una lleugera acidesa. Això fa que, un cop a la superfície, tingui una major capacitat per dissoldre els minerals. El resultat final és un augment de la salinitat de l'aigua.
A la costa mediterrània, predominantment calcàrea, aquest fenòmen produeix aigües dures, amb un gran contingut de calç.
A banda de les sals minerals, altres tipus de substàncies inorgàniques també poden anar a parar a l'aigua, amb resultats diversos.
Els cianurs, els cromats i els metalls pesants tenen un efecte tòxic. Els fosfats i els nitrats, que es troben principalment als adobs, estimulen el creixement biològic i provoquen, per aquest motiu, l'empobriment de l'aigua en oxígen.
L'aport de matèria orgànica també provoca una disminució de l'oxígen disponible a l'aigua. Això es degut a que els organismes que descomposen la matèria orgànica són aerobis i a que també hi ha processos inorgànics d'oxidació de la matèria orgànica. La matèria inorgànica que en resulta contribueix a deteriorar la qualitat de l'aigua.
| Curiositat: Un contaminant no té perquè ser tòxic. La Mayonesa és una substància molt contaminant malgrat no ser tòxica. Si us caduca un pot no el buideu a la pica. És molt millor llençar-lo a les escombreries |
La manca d'oxígen és tan sols un primer pas en la pèrdua de qualitat de l'aigua. Els organismes anaerobis, que són els únics que poden viure sense oxígen, emeten nitrògen, àcid sulfhídric i metà. La coloració fosca i l'aparició de males olors és el senyal més evident de la presència d'organismes anaerobis.
Per poder informar de la qualitat de l'aigua d'una manera pràctica, s'han creat indicadors. Aquests indicadors expressen la qualitat de l'aigua en forma de resultat numèric, basant-se en el valor de determinats paràmetres de qualitat.
L'índex ISQA, adoptat per la Generalitat de Catalunya es basa en sis
paràmetres: la temperatura, l'oxígen dissolt, la 
, la
DQO, la matèria oxidable i la matèria en suspensió.
A la taula 1 podem veure altres paràmetres emprats per avaluar la qualitat de l'aigua.
Abans de continuar, pots fer l'activitat 2.